Vivim sovint sota la creença d'una justícia immanent i ni tan sols ensom conscients. Fruit d'aquesta creença, que té l'origen en unesrelacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podiapassar-li res de terrible» o «Aquell home ja ha passat per una fortamalaltia, no n'hi pot arribar una de pitjor». Són petites mitologiescontractes confessos o inconfessables, conscients o inconscients quesostenen les nostres vides; són la defensa irracional de sistemes deregulació del mal que ara desenvolupem fora de tot catecisme. I,tanmateix, existeix el patiment del just: no hi ha cap sistemajudicial suprem que garanteixi el bé pel bé i el malpel mal. I la irreductible Amenaça de l'atzar plana damunt les nostres vides.Lluny de mercadejar amb un Déu imaginari, ens cal pensar un Altre Déuque no sigui garant de la nostra seguretat sinó de la lluita pr.pia de qualsevol existència. Pensar Déu no com a esperança escatol.gica,sinó com a brot de vida.
