La dona, l'amor, la natura, peró també els capellans i en particular els directors espirituals, van obsedir Michelet; tots aquests temes els trobem a La bruixa. La bruixa, ja ho sabem, tradicionalment és una dona malvada, menyspreada, tan perversa que l'Església en va fer cremar un munt en horribles fogueres sobretot sota la Inquisició: les actes dels judicis per bruixeria ho demostren, és a dir, demostren que alló va passar, peró Michelet no es conforma amb aixó. Precisament se sorprén que cap dels seus predecessors estudiosos de la bruixeria no s'hagi interessat pel que ell anomena «la cronologia moral de la bruixa», com si la bruixa hagués sorgit de sobte del no-res, i és així que ell es proposa indagar per qué en un determinat moment la dona, per qui ell sentia tanta admiració, va arribar a ser bruixa. Michelet troba una paraula per resumir l'origen d'aquesta figura tan maltractada históricament: desesperació. Si en la primera part del llibre es dedica a «rescatar» la dona desesperada que hi ha darrere la bruixa, en la segona part es proposa fer reviure les angoixes de les noies víctimes dels convents, a
