De la mà de Petrarca, acompanyat per Shakespeare, amb el primer poema damor de Safo, sota els núvols de Joan Margarit, amb els ulls de corall de Txarango, sentint la pluja en els poemes de Walt Whitman, veient el mar bategant de Salvat-Papasseit
Oriol Junqueras ens regala històries i lectures que ens fan reflexionar i ens inspiren. Quan ets lluny, les paraules són les millors missatgeres: ens acosten a les persones que estimem, ressonen dins nostre de maneres imprevistes i ens permeten expressar el que sentim. Després de dedicar als seus fills Contes des de la presó, Junqueras comparteix ara les paraules que lhan ajudat perquè ens ajudin també a nosaltres. Un viatge fascinant pels paisatges de la memòria, de la literatura i de lart. Davant loblit, una autèntica lliçó sobre els textos que al llarg de la història han definit els nostres sentiments.
«I, quan jo torni (i no dubtis pas que tornaré), tornaré perquè hi ets tu.»
