Entre l'infern i la glória és una novel·la que narra la vida i l'obra d'un dels primers escriptors catalans de tots els temps, Jacint Verdaguer, a la segona meitat del segle XIX. L'autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d'ascensió a la glória: la glória terrenal del poeta i la glória celestial a qué aspirava el sacerdot. Es la história d'un geni de taranná torturat, sempre insatisfet, resolut, capaÇ de passar de la submissió absoluta a l'Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgrácia i el seu entorn natural el catalanisme regionalista se li gira en contra. La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d'amics els de la Lliga i els republicans per influir en les decisions del poeta. En el reducte clos de la Vil·la Joana de Vallvidrera i enmig de grans tensions, sobresurten les figures de la família que el cuida, les visites que rep, els metges que el tracten, dos cosins intrigants que actuen rere l
