¿Qué seríem sense la nostra intranquil·litat Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l'estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m'agraden les seves giragonses, la seva exigéncia, la seva insatisfacció. Si de natural sou serens i pausats, no voldria introduir aquesta pedreta en les vostres ánimes tranquil·les. O potser sí. Potser us desitjo ser lleugerament pertorbats. Si més no, us desitjo el petit inconfort, la punta d'impaciéncia, l'alteració necessária per reprendre el camí mil·lenari que estira la massa amb la qual estem pastats els humans i la revela a ella mateixa. Rellegint la seva própia existéncia, peró també els evangelis i altres grans obres literáries, Marion Muller-Colard, ens invita, en aquest llibre bellíssim, a compartir la nostra condició d'intranquils. Acollir el neguit, el desassossec, la inquietud, és lluitar contra el conformisme i l'adormiment.
