Les democràcies tenen la virtut d'entronitzar els seus mestres. És una virtut, però, que també comporta el seu vici: els mestres es desfiguren i deformen sota la nata aduladora del poder i adopten l'aspecte involuntari de patums intocables. Aquest llibre vol restituir el caràcter àgil, escèptic, irònic i dissident d'un bon grapat d'escriptors catalans del segle XX: des de Josep Pla, Gaziel o Puig i Ferreter fins a Joan Oliver, Josep Ferrater Mora o Joan Ferraté. Burgesos imperfectes vol desvestir-los de la carcassa d'ortodòxia que vesteixen ara, incloent-hi aquells tan vius com J. M. Castellet, Pere Gimferrer o Joan Margarit. El que han donat uns i altres és una heterodòxia exemplar, feta d'independència i valentia, malgrat que cap d'ells respon a un patró idèntic de conducta i significat.
