Un pianista solitari, amb fortes tendències addictives, accepta acompanyar un grup de gòspel de Louisiana en la seva gira per Catalunya. Aquesta experiència, professionalment molt positiva, el durà a retrobar-se amb el passat i alhora a enfrontar el seu futur i la realitat de l'essència humana en les seves diverses formes.Clara i les ombres planteja tot un seguit de tensions provocades per sentiments que molt sovint creiem eradicats; ens fa visitar i contrastar des de diverses òptiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat de paisatges i personatges que la conformen, i la força del fet imprevist com a constant, asseguren un compàs despert i un ventall de relacions humanes intenses, vives, a vegades contraposades. A partir d'aquests elements i de la trama mateixa de la novel·la, emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes més profunds de l'existència: els marges del destí i la llibertat, el pes de les circumstàncies i de les decisions pròpies. Però també l'amor, l'amistat, l'aflicció, la solidaritat i l'absurd de tot plegat. Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat només pot sorgir, espontània i esporàdica, quan les persones aprenen a mantenir la passió per continuar vivint.Jordi Cussà (Berga, 1961) va estrenar-se com a escriptor l'any 2000 amb Cavalls salvatges (Columna), que va ser rebuda amb grans elogis per part de la crítica. Ha publicat La serp, que li va valdre el premi Leandre Colomer de Novel·la d'Història de Catalunya, i L'alfil sacrificat, ambdós a Columna, i Apocalipsi de butxaca i La novel·la de les ànimes a La Magrana.
