A Els hospitalers catalans a la fi de l'edat mitjana. L'ordre de l'Hospital a Catalunya i a la Mediterrània, 1396-1472 l'autor realitza un retrat detallat i rigorós d'un fet social poc estudiat a la Catalunya de la fi de l'edat mitjana. El seu objectiu, que cobreix uns 75 anys a partir dels últims dies del segle XIV, és un grup d'uns 300 catalans lligats pel fet de ser cavallers i d'haver-se aplegat dins del prestigiós ordre militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'autor els acompanya en el context de les lluites socials de la Corona d'Aragó i en el teatre turbulent i amenaçador per al món cristià del Mediterrani oriental. Lluny de portar una vida únicament consagrada als deures estrictes i comunitaris de la religió, saben treure partit dels béns de les comandes de l'Hospital, l'explotació dels quals ha estat encomanada a arrendataris per poder, d'aquesta manera, gaudir d'una gran mobilitat. L'autor narra les ambicions, rivalitats i conductes d'aquests hospitalers i té cura d'analitzar no només les normes i l'evolució poc coneguda d'una gran institució religiosa, sinó també la realitat de la vida quotidiana dels seus membres.
