Aquest llibre és un epistolari fins ara inèdit escrit durant la Guerra Civil per un matrimoni jove. El juliol de 1938, ell, Esteve Mas, és cridat a incorporar-se a l'exèrcit republicà. Ella, Paquita Anglada, es queda a casa, a Terrassa i, com tants d'altres, malda per tirar endavant. Tenen una filla de 3 anys i una altra en camí, que naixerà mentre ell és al front dels Pirineus. Les cartes d'Esteve reflecteixen la tràgica realitat de la guerra: els bombardeigs, la destrucció, la mort, les penúries materials, la solitud, la incertesa en el futur, la construcció de parapets, la relació amb els pagesos de les contrades... Les cartes de la Paquita expliquen la vida d'una ciutat trasbalsada per la violència i que passa gana. També evidencien la por i la força d'una mare jove per vèncer les difi cultats, el funcionament del subministrament d'aliments i de productes bàsics, l'abús i l'especulació de preus, el sistema dels menjadors populars... Un dels productes més preuats pels soldats era el tabac que algunes famílies els n'enviaven al front. Per assegurar que li arribaria la mercaderia, en algunes cartes la Paquita especifica per escrit "En aquesta carta hi ha tabac". El gener de 1939 l'Esteve és fet presoner per les tropes franquistes i destinat a un camp de concentració de Galícia. D'allí, segons testimoni de la filla gran, torna molt malalt i mor, a casa, al cap de poc temps, el 1940. La investigació i publicació d'_En aquesta carta hi ha tabac_, amb l'assessorament del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, ha merescut el suport del Memorial Democràtic del Govern de la Generalitat de Catalunya.
