Sovint anem tan adelerats que no veiem el que ens envolta. Aquell carrer de cada dia, aquell edifici en què tantes vegades hem entrat, la font de la placeta... són espectadors muts de les nostres anades i vingudes. L?autora del llibre contempla una escultura que simbolitza l?Adolescència. Aquesta és una etapa de la vida que els protagonistes enyoren i l?autora la converteix en narradora de la història. Tres vailets i una nena van fer colla de petits i d?adolescents. Ja adults, els tres homes cerquen el fil de l?amistat perduda i proven de retrobar la dona que va desaparèixer de la seva vida. Des de la Font dels Hipocamps, passant pel relleu de la República, fins a la Torre de les Aigües, els protagonistes viuen i reviuen la seva història personal i col·lectiva. Dos elements tenen un paper decisiu en la narració: una carta feta bocins guardats en tres sobres tancats i una moneda que ha passat de mare a fills, de generació en generació.
