Un autor mancat d'inspiració, una secretària que s'amaga per fumar, un jove que vol publicar els seus treballs... Un ambient agitat i salpebrat amb la presència d'una actriu que l'amalgama. Què és més fals, cercar un argument en un llibre antic i plagiar-lo, o manipular la realitat perquè s'adigui amb el que nosaltres volem? És només en el teatre on s'altera la realitat en funció d'interessos amagats darrere una pantalla invisible? És només en el teatre on els personatges accedeixen al que sigui per assolir els seus somnis? Són només els espectadors els que frueixen veient les històries de fora estant? Són creadors tots els escriptors que ho semblen? Són tan poderosos els que fan ostentació del seu poder sobre qui els envolta? Són vius els que caminen? Són morts tots els que desapareixen? És certa l'afirmació que "En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira; todo es del color del cristal con que se mira"? Aquesta obra va obtenir el Premi Literari de Teatre La Carrova 1998.
