La cançó més bonica del món no és pas una cançó: és el port de somni on val la pena que adrecem la nostra barca. Un port de somni on sabem -perquè ens ho diu el rossinyol- que no arribarem mai. Però, alhora, també sabem -pel mateix ocell- que, tot anant-hi, el nostre viatge a través de tots els paisatges tindrà un nord que ens farà millors.