Després d'una llarga trajectória dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ens ofereix un llibre de memóries sobri i intens. Hi explica el seu arrelament al si d'una família protestant, el seu acostament al catolicisme i la seva aposta per l'ecumenisme, els seus estudis a la Universitat de Barcelona i a Lovaina, la seva iniciació a la docéncia i la recerca universitáries, la seva dedicació a la traducció Estruch és professor de la Universitat Autónoma de Barcelona des dels temps que era a Sant Cugat del Vallés (1971) i fins a la seva jubilació (2013). Aixó li permet explicar la universitat per dins, amb les seves grandeses i també les seves miséries, entre les quals destaca la creixent burocratització de la institució universitária. El llibre permet també conéixer de primera má les principals aportacions de Joan Estruch a la sociologia de la religió, la disciplina académica de la qual és el gran referent a Catalunya. Estruch polemitza amb alguns hábits de la sociologia tradicional (com ara les enquestes d'opinió) i explica la metodologia emprada en el seu acostament a alguns dels temes que li han
