El Cel i la Terra són molt amics i viuen tan junts que es toquen. Però a la filla de la Terra li agrada moldre mill i a aixafar arrels de mandioca fent anar el bastó amunt i avall amb força. A mesura que la nena creix, el bastó és més llarg i quan l'aixeca venta un cop al Cel, que es queixa adolorit. La nena li demana que se'n vagi més amunt i així de mica en mica el Cel es va distanciant de la Terra.
