El 23 dagost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. Luna al costat de laltra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa dEuropa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Sen van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques dEstònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes i amb els que se nhan beneficiat, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda daquella proesa històrica en lesperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
La Via Bàltica és el retrat dunes societats dinàmiques, instal·lades ja a lEuropa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.
