«UNA NOVEL·LA COMPLETA, UNA OBRA CLÀSSICA, DEFINITIVA» (LLORENÇ VILLALONGA) «No ho sap ningú» transcorre al sud del Sàhara, en el poblat de Bahr-el-Kobà, on viuen alguns europeus enmig de la població autòctona. Entre ells el català Pere Martí, exiliat republicà i escapat del nazisme, que hi regenta un bar i només pretén restar al marge de la Història (amb majúscules). Però l'hegemonia europea sobre l'Àfrica s'està esgrunant i la descolonització és un procés imparable. Barreja de comèdia i sàtira social, amb personatges que busquen el seu encaix en una societat que no saben fer seva, «No ho sap ningú» exhala la fascinació per la bellesa primigènia dels paisatges africans, per una existència més simple, per la convivència entre races. NICOLAU MARIA RUBIÓ I TUDURÍ (Maó, 1891 - Barcelona, 1981) va ser arquitecte, jardiner i escriptor. Com a arquitecte va realitzar, entre d'altres, el Pavelló de Ràdio Barcelona, considerat el primer edifici racionalista d'Espanya (1923). Va ser director dels Parcs Públics de Barcelona i responsable del Planejament Urbà de Catalunya. Els seus treballs i estudis sobre jardineria han tingut una influència duradora. Autor de diverses novel·les. contes i obres de teatre, les seves obres més característiques passen a l'Àfrica, continent pel qual sentia autèntica fascinació. «No ho sap ningú» i «El Camell travat» representen el cim de la seva escriptura de ficció.
