El trill és el títol del volum que reuneix tres novel·les: Els coixins, de llarga durada; El poeta, de durada mitjana i El braser, de durada curta. Es recullen en un mateix volum perquè les tres narracions formen una unitat al voltant de l'eroticitat entesa no pas com una finalitat sexual en si mateixa, sinó com el component estructurat a partir del qual es genera el comportament del subjecte. Si bé aquest denominador eròtic es troba en tota l'obra de Guillem Viladot, en El trill hi és present amb una proposta d'anàlisi més singularitzada. Pel que fa a Els coixins (1985-1990), la sexualitat correspon a un substrat damunt el qual descansa i es mou una nissaga familiar. En El poeta (1992), la sexualitat constitueix la recerca directa i objectiva de la "falta", de la mancança, entesa com a complex de castració de la dona. I en El braser (1994), l'erotisme esdevé un tast lluminós de qui estrena pulsió en un context socialitzador sorpresiu i apassionant. A l'autor li sembla que amb aquesta trilogia s'esgota un tipus de discurs perquè el fantasma, generador de tota obra de creativitat, ha deixat el regentar el desig.
