Guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana l'any 1980, i publicada aquell mateix any per Edicions 62, Una primavera per a Domenico Guarini és la primera novel·la de Carme Riera i una de les més ambicioses agosarades- dins la seva rica trajectòria literària. Ara, gairebé trenta anys després de la seva publicació, l'hem volgut reeditar oportunament revisada per l'autora i amb un text nou, el pròleg, que revela alguns dels engimes que han acompanyat aquesta novel·la al llarg dels anys.
Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. Barreja gèneres, trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d'altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m'agraden del món, a l'hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d'Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d'un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas. Carme Riera
