De la mar es viu. Molts fills, nets, besnets de mariners aprenien a viure del turisme. Però no tots, ni de bon tros. Un bon grapat sestimava més embarcar-se. Amb els pares, encara havien anat a vela. Va ser lúltima generació que ho va fer. Aquests homes de mar van patir la història al llarg de tres guerres, la dEspanya, la Mundial i la dAlgèria. Després, les aigües pudents, mortes, de la creixent urbanització litoral van fer fugir el peix i ells lhavien danar a pescar com més va més lluny.
Veus, la mar reconstrueix amb un lèxic riquíssim i ple de subtileses laventura daquella generació de mariners que avui, retirats de la mar, se la miren des del moll o esquivant turistes pel passeig marítim. Entre el passat llunyà i el present, els seus records encara poblen la mar de goig, de dols, de desitjos, de perills. Només calia escoltar-los.
