Un relat vibrant, tens i minuciós que comença com una novel·la policíaca i s'acaba com una novel·la de terror. «Aquest llibre és un assaig amb forma de crònica o una crònica amb forma d'assaig. Aquest llibre no és una ficció. Aquest llibre és l'anatomia d'un instant: l'instant en que Adolfo Suárez va escollir quedar-se assentat a la tarda del 23 de febrer de 1981, mentre les bales dels colpistes brogien al seu voltant a l'hemicicle del Congrés dels diputats, i tots els altres parlamentaris -tots menys dos: el General Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo- buscaven refugi sota els seus ascons. Aquest llibre és la crònica d'aquell gest, la crònica d'un cop d'estat i la crònica d'uns anys decisius a la història d'Espanya. Un llibre imprescindible. Un llibre únic.»
Javier CercasRessenya:
«Una de les obres capitals de la literatura espanyola de la nostra època.»
Alberto Manguel
