Sòcrates hagué de defensar-se davant un tribunal de l'acusació d'impietat i de corrupció de joves, procés que acabà amb la condemna a pena de mort. Així nasqué l'Apologia de Sòcrates de Plató que uns consideren una fidel transcripció de mots de Sòcrates durant aquell procés i altres una recreació imaginària i artística. Un cop empresonat, Sòcrates tingué la possibilitat de fugir, ajudat per uns amics i deixebles, i evitar la condemna. En el diàleg Critó, Plató refà aquest episodi i presenta un Sòcrates coherent amb les seves conviccions i invariable en la seva decisió d'afrontar la mort dictaminada per les lleis de la ciutat.
