«Aquestes són les reflexions d'un desarrelat que comparteix amb alguns lectors, els de la seva quinta, una infantesa i una adolescència enuna Catalunya que ja no existeix o que existeix incorporada de manerainconscient en hàbits heretats, en reflexos invo-luntaris, enapriorismes inexplicats i en definitiva en la mem.ria cultural, osigui imaginada a la vida de les generacions posteriors, per a lesquals aquell passat que encara és casa meva ja és un país estran-ger.Amb aquella Catalunya que es desfà amb el pas dels anys hi esticvinculat per la mem.ria i la fascinació amb el seu destí. I malgratque no es pugui dir objectivament que miro la realitat catalana ambulls estrangers, sí que es pot dir que la miro amb ulls estranyats.Seria natural, doncs, que aquests articles poguessin semblardesenfocats respecte de la realitat vista de prop, que, tot i no serl'única manera de veure-la, és l'única manera de viure-la.»
