Cebrià Pifarré i Clapés nasqué el 1940 a Barcelona i, després de formar-se al Seminari de Barcelona, ingressà al monestir de Montserrat el 1958. Ordenat sacerdot el 1965, cursà estudis a Roma, on es doctorà en teologia el 1984. Exercí de mestre de novicis i participà dos anys en la presència benedictina en l'Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). Col·laborà en moltes activitats pastorals del monestir, que projectà també en altres comunitats religioses i entre el jovent. Edità la tesi doctoral sobre la cristologia d'Arnobi el Jove (1988) i un manual de literatura cristiana antiga (2009). Exercí la docència a Montserrat i a Barcelona i publicà diversos articles i recensions. Morí el 2016.