L?hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d?una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l?Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l?abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l?amenaça del llop és gràcies a l?estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d?anomalia, d?horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l?esperit d?aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s?enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L?esperit i el registre lingüístic d?aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d?escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d?Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla?t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l?any 2011, és la seva primera novel?la.
