Medea ja havia estat la protagonista d'una tragèdia d'Eurípides i és un personatge ben conegut dins de la mitologia i literatura clàssiques, però Sèneca és capaç de recrear-la, no com a víctima, sinó com a una dona poderosa i sàvia en les arts dels encanteris, que viu el dolor de la injustícia de l'exili i de la ingratitud i abandonament per part de Jàson, el pare dels seus fills. Pren decisions violentes i doloroses, no com a venjança sinó com a reconstrucció de la seva persona i d'acord amb la seva força interior de dona enfront del poder patriarcal.
