Les nits perfumades explora el terreny subjectiu de la memòria; de fet, és el relat de la infantesa del propi narrador, de la naixença fins a la celebració de la primera comunió, un retaule format per capítols, en certa manera independents. Escrita en un llenguatge viu i fresc, l'obra ofereix diferents registres, segons l'episodi que s'explica: el món familiar, els personatges pintorescos del poble i de la mateixa família; els viatges a Barcelona, camí de Torelló o Camprodon, a casa dels oncles; els jocs i les trapelleries dels infants; l'escola, el cinema i la televisió; les fantasies i esl temors; el descobriment trasbalsador del sexe...
Es recrea així un univers íntim, però alhora universal, perquè ve a ser tot el món de la infància, un espai propi que l'autor transcriu en un estil colorista, a vegades en clau lírica, a vegades grotesca, irònica; un univers que troba el seu desencadenant en "aquelles càlides nits de primavera, (quan) la suau flaire de la flor del taronger embolcallava la vila, la vida, amb la seua tèbia beatitutd aromàtica": heus ací l'encant i el misteri de "les nits perfumades".
