La projecció de l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà en el conjunt de l'Estat espanyol va ser possible sobretot arran de la seva relació personal amb l'actriu María Guerrero, que va apostar fortament per ell, com també va fer per Echegaray i Galdós, de cara a renovar l'escena espanyola de l'última dècada del segle XIX. Guimerà, que ja havia estrenat a Madrid Mar i cel (1891) i Judith de Welp (1892), que va escriure Maria Rosa expressament per a María Guerrero, que la va estrenar a Madrid, traduïda per Echegaray, el mateix dia (24-XI-2894) que la versió original es donava a conèixer al Teatre Novetats de Barcelona. L'obra, que no va deixar indiferent a la crítica i va ser un gran èxit de públic, va establir una estreta i llarga col·laboració entre el dramaturg català i l'actriu madrilenya.
